Història de Formentera

Parlar de la història de Formentera no és una tasca fàcil, atès que no hi ha fonts escrites d’una història global. I sense ser excessivament ampli, és d’un gran interès ja que a pocs altres llocs trobem testimonis de tants pobles com els que van passar per l’illa. La primera presència humana coneguda de Formentera es troba a l’Edat de Bronze, quan es va construir el sepulcre megalític de Ca Na Costa descobert el 1974. Aquest monument funerari, construït entre l’any 1900 i 1600 aC, confirma l’existència d’una població estable i organitzada als inicis de l’Edat de Bronze, uns mil anys abans que els fenicis s’instal·lessin a Eivissa. Després d’una època en què va romandre despoblada, hi ha vestigis del pas de les cultures, púnica i romana. Ca Na Costa és el sepulcre megalític més espectacular de les Illes Balears. Té un dolmen de grans dimensions, compost de diverses peces de pedra col·locades en una sorprenent geometria. La disposició radial dels seus elements va propiciar que fos conegut popularment com Es Rellotge, per la semblança amb un rellotge de sol. El sepulcre és als voltants de l’Estany Pudent, un paratge d’extraordinària bellesa que forma part de la reserva natural marítima terrestre de Ses Salines; sens dubte, un lloc privilegiat que ja van descobrir els antics pobladors (està molt a prop de la carretera que porta al nucli des Pujols, des de l’Estany Pudent). No hi ha referències de si l’illa va estar poblada després de les invasions visigodes, però almenys a partir del segle XI durant l’ocupació àrab l’illa comptava amb una població estable. El 1014 Eivissa i Formentera s’incorporen a la Taifa de Dénia. Va ser una època de màxima esplendor, tant econòmica com cultural, motivada per la pau mantinguda per l’hegemonia marítima dels sarraïns, encara que no van cessar totalment els actes de pirateria. Els àrabs van tenir una gran activitat, i avui dia encara perduren restes d’habitatges, sínies, molins de vent, algibes, canals de reg i ceràmica d’aquesta època. Les tropes de Jaume I d’Aragó, comandades per l’arquebisbe Guillem de Montgrí, van conquerir les Pitiüses el 1235, les quals van ser incorporades al Regne de Mallorca. Formentera encara estava habitada per sarraïns, segons relata el Llibre dels Feyts escrit pel mateix Jaume I d’Aragó (el nom de la crònica en espanyol seria llibre dels fets). Aquesta presència durarà a l’illa fins al segle XV, en què es va produir la despoblació. La hipòtesi sobre els motius d’aquesta despoblació possiblement van ser degut a anys de males collites, la fam juntament amb una gran epidèmia de pesta, i al perill que per als seus habitants suposaven els pirates, que havien fet de l’illa una mena de refugi i lloc de proveïment daliments, aigua i fusta. El fet que a Formentera hi hagi 4 torres de defensa (una més a Espalmador), així ho corrobora. D’aquesta època és la capella romànica de Sa Tanca Vella construïda el 1336 i restaurada actualment com a monument històric, situat als afores de Sant Francesc Xavier. Durant la resta de l’edat mitjana i el renaixement, Formentera només es va trobar poblada ocasionalment per habitants de l’illa d’Eivissa. Va ser el 1695 quan es va produir el definitiu repoblament de l’illa, realitzat per gent d’Eivissa; després de la donació de l’illa als eivissencs Marc Ferrer i Toni Blanc, en pagament pels serveis prestats. El capità Eivissenc Marc Ferrer va ser comissionat per les autoritats locals a comprar blat pels ports del mediterrani. Però els eivissencs tenien fama de mal pagadors i ningú no li fiava res si abans no ho pagaven, fins que a València va poder carregar de blat però, com no podia ser altrament, a l’hora de pagar la Universitat que va governar l’illa d’Eivissa no tenia diners i volia pagar amb sal, però els comerciants valencians no ho van acceptar i Marc Ferrer va estar pres a la Torre dels Serrans, on va estar un any i mig. Va sortir després d’hipotecar els seus béns i pagar dels seus propis diners. A causa d’això i al·legant la misèria a canvi d’haver fet un bé a la comunitat, Marc Ferrer va sol·licitar al Rei Carles II que li concedís una gràcia reial d’unes terres a Formentera com a compensació. En accedir el Rei a aquesta petició, l’eivissenc Marc Ferrer rep la primera gràcia Reial d’una llegua quadrada. Posteriorment se li concedeix una altra gràcia Reial així com una altra a Antoni Blanc (gendre seu), i aquests comencen a fer donacions de terra a eivissencs amb la condició de treballar-les.

A partir de 1720 neixen a Formentera els primers descendents de Marc Ferrer i Antonio Blanc així com dels altres eivissencs que es van establir a l’illa per començar el seu desenvolupament i la seva evolució demogràfica, sorgint així els primers avantpassats formenterencs. El 1727 hi ha 5 naixements, el 1728 són 17 naixements i així successivament va augmentant la població. El 1750 hi ha 80 cases amb 400 habitants i en arribar a l’any 1800 ja són 1000 habitants.
El 1726, es va erigir la primera església de Formentera, dedicada a Sant Francesc Xavier, construïda com una fortalesa on poder refugiar-se dels atacs dels pirates. Algunes torres de defensa i guaita al litoral van complementar el sistema defensiu de l’illa i van convertir el segon repoblament en definitiu. Amb el pas del temps, es van anar començant a crear uns petits nuclis de població al voltant de les esglésies que s’anaven construint, encara que la majoria de la població s’ha trobat sempre dispersa a petites cases de camp.

Entre els anys 1875 i 1947 van emigrar a Amèrica 560 homes, la majoria dels quals inicialment van ser mariners, cosa que representava un 25% de la població de l’illa, raó més que suficient perquè els eivissencs arribin a trucar a Formentera “l’illa de les dones”. La majoria dels homes formenterencs van emigrar amb la intenció de tornar al cap d’uns anys, amb prou diners per iniciar una nova vida a Formentera. S’embarcaven amb vaixells de línia regular que enllaçaven diversos ports espanyols amb els americans.

A partir dels anys 60 i 70 es va començar a desenvolupar una incipient indústria turística, caracteritzat per un ambient de relaxació i tranquil·litat. Paral·lelament, a finals dels 60 es va iniciar el moviment hippy a Formentera, fet que ha marcat profundament la personalitat de l’illa. Aquests primers turistes estimulen la construcció dels primers establiments turístics, de caràcter familiar. Molts es queden meravellats de l’illa i decideixen construir-se la primera o segona residència, segons els casos. La població comença així el contacte amb l’exterior i s’origina un canvi econòmic, cultural i social brusc en un curt espai de temps, que culmina amb el boom turístic dels anys setanta i vuitanta, amb un fort desenvolupament davant la demanda dels tour -operadors alemanys, iniciant-se així el desenvolupament de la indústria turística de Formentera, sent des de la dècada dels noranta el turisme italià el que ocupa la major part de la demanda.

Durant molt de temps, el poble de Formentera lluita perquè l’illa deixi de dependre de l’Illa d’Eivissa i que com les altres illes tingui el seu propi Consell Insular. El 2007, després de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1983, Formentera aconsegueix el Consell Insular propi, segregant-se del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Així, a partir del 2007 hi ha dues noves administracions: el Consell Insular de Formentera i el Consell Insular d’Eivissa.

Actualment la població formenterenca segueix lluitant perquè l’illa menor de les Balears tingui els mateixos drets que les altres illes veïnes (la ruta Dénia-Formentera, combinacions més grans de vaixells a l’hivern, etc…).